jueves, 15 de marzo de 2007
lunes, 12 de marzo de 2007
Crónica de un silencio
Camino por las calles de Barcelona, sin prisa, por una vez, sin rumbo, sin destino, sólo porque me apetece, porque hoy no quiero hacer nada mejor. Pienso.
Bajo por la Rambla, giro en Tallers. Vaya! que sorpresa, me encuentro a alguien que no veía hace años. No me hace especial ilusión, la verdad. Es más, me es indiferente ese encuentro.
Se acaba rápido la conversación, preguntas pactadas desde siempre -¿qué tal estás? ¿qué haces por aquí? ¿todo bien?- es lo que tiene cuando no tienes nada que decir ni te importa lo que tenga que contarte alguien que has coincidido 2 ó 3 veces en tu vida. Sigo pensando.
Continuo mi paseo a ninguna parte. Miro algún escaparate que viene de paso, me paro en las tiendas de instrumentos, miro, observo, pienso... Veo colgados anuncios de músicos -busco grupo, me ofrezco como, doy clases...- todos estamos igual.
Giro por no sé que calle. Que más da. Giré por esa por no girar por la anterior o la siguiente.
Me encuentro con una tienda de percusión. Lástima, está cerrada.
Sigo recto y vuelvo a cruzar la Rambla, llego al Portal de l'Àngel, bajo y vuelvo a subirlo nuevamente y otra vez llego a la Rambla. Y una vez más no dejo de pensar.
Subo. En el trayecto hay dos hombres desnudos creando espectación entre las personas que allí miran. No me paro, hoy no me interesa lo que tengan que decirme. Quizás hacian una campaña contra las pieles o ves a saber qué. Curiso. Diez metros más y un hombre me ofrece un abrigo de piel -no, gracias- y sonrío.
Llego al Fnac, entro y me voy directa a la sección de jazz. Me paso más de una hora en el mismo pasillo. Hay tanto que escuchar, tanto que conocer...
Finalmente de toda la selección elijo el cd que pasará la noche en mi casa.
Paso por la sección de bso, una mirada rápida. Pop-rock, heavy, flamenco y llego al blues.
Echo un vistazo y me quedo con ganas de llevarme uno. Sigo mi camino , oldies, crooners, entre otros, veo un vinilo de los Beatles. Pienso. Sigo y veo un poster de "The blues brothers". Sigo pensando.
Recibo una llamada -voy para allí-. Espero en plaza Cataluña sentada en un banco, con el sol en la cara y leyendo uno de la multitud de periódicos que dan en el metro. Ahora está de moda regalarlos.
Hacemos un par de viajes para mirar una cosa que no cuentro.
Finalmente volvemos a Badalona pero nos vamos al centro. Me tomo un cortado en un bar en frente de la estación, al lado de la playa. Hablamos de la vida e intentamos arreglar el mundo, sin conseguirlo, obviamente. Llegamos a la conclusión, como otras tantas veces, que sólo el tiempo pone las cosas en su sitio.
Volvemos, me lleva a casa -gracias por venir- le digo. -Que va- dice. Quería decir -gracias por estar- sonríe y yo sigo pensando.
Llego a mi casa a la hora de siempre como si de una mañana normal se hubiera tratado.
No me siento orgullosa de mí, hoy. Fui en contra de mis principios, fui cobarde...¿y?, pero no traicioné mi alma.
Mañana volveré a empezar.
viernes, 9 de marzo de 2007
Cosas para no olvidar - ampliable -
El sol en la cara.
Un paseo por la playa.
El café de los martes.
La sonrisa de un niño.
Una noche de confidencias.
Una película en el sofa de casa y una manta mientras fuera llueve.
Reir tanto que duele el estomago.
El olor de hierba mojada.
El abrazo de un amigo.
Los momentos felices.
Los momentos triste porque también son necesarios para apreciar los otros.
La música.
El arte.
Un "te quiero".
Un "te necesito".
Un "estoy contigo".
Un "te entiendo"
Un "te echo de menos".
Soñar despierto.
Los momentos en que las palabras sobran.
Momentos que te quedas sin palabras.
Momentos en los que se para el tiempo.
Querer tanto que duela.
Tener un hombro en el que llorar.
Tener una mano que coger.
Sentir el corazón de otra persona.
Ver el alma en los ojos de alguien.
Vosotros.
Una noche contigo.
Tú.
lunes, 5 de marzo de 2007
Conversaciones con Flaralarlar - "Desconcierto"

Desconcierto, desconcertante, desconcertada...
Sensación de cambio, cambio rápido pero notable, palpable, sentido, emocionante, pero desconcertante una vez más.
Decisiones a tomar, importantes, sin mucho tiempo para decidir.
Decisiones sin marcha atrás, relevantes, inquietantes..
Preguntas sin respuesta, de momento.
Un futuro incierto que responderá preguntas del pasado, y tan penosamente anulamos el presente, sin entender que el sentido no es el final del camino, sinó el trayecto.
Un camino que nos asusta, nos atabala y nos desconcierta otra vez, pero al mismo tiempo nos excita, nos hace sentirnos vivos.
Y de nuevo todo lo que conlleva ese desconcierto nos hace conectarnos con nuestra alma.
martes, 20 de febrero de 2007
lunes, 19 de febrero de 2007
Ànsia
ÀNSIA de Sarah Kane
Vull dormir al teu costat i anar de compres amb tu i carregar les bosses i dir-te com m’agrada ser amb tu encara que em facis fer coses estupides. I vull jugar a l’acuit i donar-te la meva roba i dir-te que m’agraden les teves sabates i seure a l’escala mentre et prens un bany i fer-te un massatge al coll i besar.te els dits i agafar-te la mà i anar a buscar menjar i no importar-me que et mengis el meu plat i trobar-te al Rudy i parlar sobre com t’ha anat el dia i passar-te a màquina les cartes i carregar les teves capses i riure’m de la teva paranoia i regalar-te cintes que no escoltes i veure pel.lícules bones i veure pel.lícules dolentes i queixar-me de la ràdio i fer-te fotos quan dorms i llevar-me per preparar-te le cafè i les torrades i els croissants i anar al Florent i prendre cafè a mitjanit i deixar-te que em robis cigarrotes i mai no ser capaç de trobar un misto i parlar-te del programa de televisió que vaig veure anit i acompanyar-te a l’oculista i no riure els teus acudits i desitjar-te al matí però deixar-te dormir una estona més i besar-te la esquena i acariciar-te la pella i dir-te com m’agraden els teus cabells els teus ulls els teus llavis el teu coll els teus pits el teu cul el teu. I seure a l’escala fumant fins que els teus veins tornen a casa i seure a l’escala fumant fins que tornes a casa i preocupar-me quan arribes tard i sorprendre’m quan arribes d’hora i regalar-te girasols i anar a la teva festa i ballar fins que ja no puc més i demanar-te perdó quan m’equivoco i ser feliç quan em perdones i mirar les teves fotos i desitjar haver-te conegut des de sempre i sentir-te la veu a l’orella i sentir-te la pell sobre la pell i tenir por quan t’enfades i un ull se’t posa vermell i l’altre blau i els cabells cap a l’esquerra i la cara oriental i dir-te que ets guapa i abraçar-te quan estàs preocupada i agafar-te quan estàs malament i desitjar-te quan t’oloro i ofendre’t quan et toco i queixar-me quan sóc a propteu i queixar-me quan no ho sóc i bavejar sobre el teu pit i abrigar-te a la nit i passar fred quan em treus la manta i calor quan no me la treus i fondre’m quan somrius i dissoldre’m quan rius i no entendre per què creus que et rebutjo quan no et rebutjo i preguntar-me com pots pensar que et pugui rebutjar i preguntar-me qui ets encara que t’accepto com ets i parlar-te de l’àngel de l’arbre del bosc encantat del noi que vola a través de l’oceà perquè t’estima i escriure’t poemas i preguntar-me per què no em creus i tenir un sentiment tan profund que no ho puc descriure amb paraules i voler comprar-te un gatet que em posarà gelós perquè rebrà més atencions que jo i mantenir-te al llit quan te n’has d’anar i plorar com un nen quan finalment te’n vas i eliminar els escarabats i comprar-te regals que no vols i torna a endur-me’ls i demanar-te que et casis amb mi i que em tornis a dir que no tot i que t’ho continuaré demanant perquè penso que no creus que ho digui seriosament des de la primera vegada que t’ho vaig demanar i vagajerar per la ciutat pensant que està buida sense tu i voler el que tu vols i pensar que estic perdut però sabent que estic salvant amb tu i dir-te el pitjor de mi i intentar donar-te el millor de mi perquè no et mereixes més menys i fer-te preguntes quan m’estimaria més no fer-ho i dir-te la veritat quan en realitat no ho vull fer i intentar ser sincer perquè sé que t’agrada i pensar que tot s’ha acabat però esperar encara deu minuts abans que em treguas de la teva vida i oblidar qui sóc i intentar sr més a proa teu perquè és meravellós aprendre a conèixer-te i val la pena l’esforç i parlar-te Alemany malament i hebreu encara pitjor i fer l’amor anb tu a les tres de la matinada i d’alguna manera d’alguna manera d’alguna manera comunicar-te un poc de l’irriesistible inmortal aclaparador incondicional continu inacabable amor que sento per tu.
domingo, 18 de febrero de 2007
Era el momento de volver...
No sé como he vuelto a recuperar mi blog, pero así ha sido, supongo que era el momento...