...porque los milagros existen, aunque lo queramos racionalizar todo,....y por ese motivo tenemos que conservar la esperanza...siempre...

Ànsia

Respirar profundamente y disfrutar, no tiene desperdicio...

ÀNSIA de Sarah Kane

Vull dormir al teu costat i anar de compres amb tu i carregar les bosses i dir-te com m’agrada ser amb tu encara que em facis fer coses estupides. I vull jugar a l’acuit i donar-te la meva roba i dir-te que m’agraden les teves sabates i seure a l’escala mentre et prens un bany i fer-te un massatge al coll i besar.te els dits i agafar-te la mà i anar a buscar menjar i no importar-me que et mengis el meu plat i trobar-te al Rudy i parlar sobre com t’ha anat el dia i passar-te a màquina les cartes i carregar les teves capses i riure’m de la teva paranoia i regalar-te cintes que no escoltes i veure pel.lícules bones i veure pel.lícules dolentes i queixar-me de la ràdio i fer-te fotos quan dorms i llevar-me per preparar-te le cafè i les torrades i els croissants i anar al Florent i prendre cafè a mitjanit i deixar-te que em robis cigarrotes i mai no ser capaç de trobar un misto i parlar-te del programa de televisió que vaig veure anit i acompanyar-te a l’oculista i no riure els teus acudits i desitjar-te al matí però deixar-te dormir una estona més i besar-te la esquena i acariciar-te la pella i dir-te com m’agraden els teus cabells els teus ulls els teus llavis el teu coll els teus pits el teu cul el teu. I seure a l’escala fumant fins que els teus veins tornen a casa i seure a l’escala fumant fins que tornes a casa i preocupar-me quan arribes tard i sorprendre’m quan arribes d’hora i regalar-te girasols i anar a la teva festa i ballar fins que ja no puc més i demanar-te perdó quan m’equivoco i ser feliç quan em perdones i mirar les teves fotos i desitjar haver-te conegut des de sempre i sentir-te la veu a l’orella i sentir-te la pell sobre la pell i tenir por quan t’enfades i un ull se’t posa vermell i l’altre blau i els cabells cap a l’esquerra i la cara oriental i dir-te que ets guapa i abraçar-te quan estàs preocupada i agafar-te quan estàs malament i desitjar-te quan t’oloro i ofendre’t quan et toco i queixar-me quan sóc a propteu i queixar-me quan no ho sóc i bavejar sobre el teu pit i abrigar-te a la nit i passar fred quan em treus la manta i calor quan no me la treus i fondre’m quan somrius i dissoldre’m quan rius i no entendre per què creus que et rebutjo quan no et rebutjo i preguntar-me com pots pensar que et pugui rebutjar i preguntar-me qui ets encara que t’accepto com ets i parlar-te de l’àngel de l’arbre del bosc encantat del noi que vola a través de l’oceà perquè t’estima i escriure’t poemas i preguntar-me per què no em creus i tenir un sentiment tan profund que no ho puc descriure amb paraules i voler comprar-te un gatet que em posarà gelós perquè rebrà més atencions que jo i mantenir-te al llit quan te n’has d’anar i plorar com un nen quan finalment te’n vas i eliminar els escarabats i comprar-te regals que no vols i torna a endur-me’ls i demanar-te que et casis amb mi i que em tornis a dir que no tot i que t’ho continuaré demanant perquè penso que no creus que ho digui seriosament des de la primera vegada que t’ho vaig demanar i vagajerar per la ciutat pensant que està buida sense tu i voler el que tu vols i pensar que estic perdut però sabent que estic salvant amb tu i dir-te el pitjor de mi i intentar donar-te el millor de mi perquè no et mereixes més menys i fer-te preguntes quan m’estimaria més no fer-ho i dir-te la veritat quan en realitat no ho vull fer i intentar ser sincer perquè sé que t’agrada i pensar que tot s’ha acabat però esperar encara deu minuts abans que em treguas de la teva vida i oblidar qui sóc i intentar sr més a proa teu perquè és meravellós aprendre a conèixer-te i val la pena l’esforç i parlar-te Alemany malament i hebreu encara pitjor i fer l’amor anb tu a les tres de la matinada i d’alguna manera d’alguna manera d’alguna manera comunicar-te un poc de l’irriesistible inmortal aclaparador incondicional continu inacabable amor que sento per tu.

Era el momento de volver...

Quizás por inspiración divina, o vete tú a saber....
No sé como he vuelto a recuperar mi blog, pero así ha sido, supongo que era el momento...